Marc Salicru,

Produïda per MAC Mataró i Marc Salicrú, 2022.

Insal·lació que forma part de l’exposició col·lectiva “22Finestres” que inaugura la nova seu del Mataró Art Contemporani (MAC) a la Presó de Mataró, 2022.

Serie gràfica en grafit, oli i mitjans digitals. Animació trifàsica projectada sobre blanc(4×2.5m x3u). Durada 17’20’’. Peça central, d’estudi escultòric, imprès en SLS PA.

“L’infern dels vius és aquell que ja existeix aquí; no quelcom que serà. És l’infern que habitem cada dia, que formem quan estem tots junts. Hi ha dues maneres per no patir-lo: la primera és acceptar l’infern i formar part d’ell fins al punt de no veure’l més. La segona és perillosa i exigeix atenció i aprenentatges continuats: cercar i saber reconèixer qui i què, enmig de l’infern, No és infern, i fer-ho Durar, i donar-hi Espai.” – Transcripció interessada de Les Ciutats Invisibles, d’Italo Calvino, perquè:

Som experts del dia a dia, capdavanters de l’estètica de la repetició. Cridem a la renúncia del text en el transcurs cap a la reproducció de la realitat a favor del joc de paraules.
Benvingudes fonètiques formades en vetlles de significat. Desfocalització i polifonia dels elements,

sense pura, dura, necessitat de puntuar l’entre comat de sintaxis amb el seu propi ritme contra la imposició imperiosa i la voluntat de córrer on hi dictamino, que:
Necessito temps!

per aconseguir, a quarts tocats de quatre de la tarda, pescar la sabata. Escriptura proclamada i dibuix immersiu:

– una constel·lació d’estrelles oscil·la per l’espai, dic.
– i com més lluny estan les coses de la nostra necessitat, més belles ens semblen, responia en V. Nubla

Tres murs retro il·luminats afloren els centenars de dibuixos i miniatures que recorren l’espai tot creant un gran diorama com a context i paisatge que submergeix i acull una figura inflada, parsimoniosa, abstreta i impassible, sobrepassada de bagatge, que és transportada per llargues processons, ensembles de tot mena, i molts vents metalls, provocant una llarga comitiva que celebra la mort en vida, en un trajecte pel trajecte, etern, sense punt d’arribada ni d’ancoratge.

Sense finalitat ni transcendència és l’absurditat en el ser.
Una peregrinació, plegada de membres de la internacional situacionista, fent sonar els voladors a l’aire, en plena matinada, mentre travessen espais i temps que s’excedeixen en les seves possibilitats i recreen, recreació rere recreació, sense la generació ni de bagatge ni d’experiència.

Al centre, brillant, la reproducció a escala de la peça. Un estudi de l’objecte, del volum entorn al context, d’aquesta figura suspesa per comitès de confusió populars que l’empenyen a seguir sobrevolant. És el nucli. Qui és, i perquè hi és?

-Per ser nosaltres aquí també, context i paisatge. Ritual i comunitat: el bon vol.

Produïda per MAC Mataró i Marc Salicrú, 2022.