Marc Salicru,

Assaig. BREU INICI D’APROXIMACIÓ A L’ESPAI TEMPS DE L’INÚTIL. L’ESPAI TEMPS DE LA FESTA. EL SECRET DE LES FESTES DE SATURN.

–>Lectura (LINK ISSUU)

*Amb la col·laboració de la Montse Amenós i la Berta Teixidó.

“Brindo por el no-tiempo real y pienso en lo largo que puede parecer lo fugaz” – Víctor Nubla

“Déus del temps. L’atribut diví,
la creació i el control de l’Espai i del Temps,
del dia i de la nit, l’eternització d’aquest i la missió de regnar-lo.

Déus del temps.
Sobrevolant el cel.

Déus de l’instant. Déus dels temps confosos…

Insistim a canviar les nostres vides personals i col·lectives sense intervenir en l’espai i el temps en què aquestes transcorren. Només volem fer més coses i arribar a més llocs, no parar.
Estem atrapats en la idea vulgar de l’espai i el temps, l’espai com un contenidor buit que podem anar omplint de totes les coses possibles, i el temps com una línia recta, el temps per a alguna cosa, el temps del qual disposem, que es divideix, el temps que es té o no es té, o que es creu no tenir. Tot plegat, un forat per omplir d’activitats. Un model productiu, progressiu, a l’espera de que el que vindrà serà la veritat, l’ideal de la transcendència que remet més enllà del present. En les nostres societats actuals hi ha molta activitat però incidim molt discretament en la creació d’experiències sobre aquesta.

No qüestionem ni l’espai ni el temps, només els omplim, fins asaturar-los. Només hi circulem, no els transformem.
Si no alterem les coordenades de l’experiència, aquesta experiència que generem no vivint en el temps ni en l’espai sinó essent temps i espai, el que estem provocant és només una constant reproducció de la realitat.
A les antípodes d’aquesta visó lineal del temps, busco un temps propi, busco la festa com a ritual de celebració, la Gran Festa. La totalitat dels reunits que celebren una temporalitat mancada definalitat, l’anul·lació del trànsit per moments successius cap a unameta.
El caràcter de la celebració és un model improductiu, sa, antieconòmic, propi de l’excés, el gaudi i el plaer. Anul·lant tota transcendència. Ho anomenem el temps ple, enfront del temps buit (el temps lineal del qual parlàvem).
Aquest temps propi de la Festa ens convida a demorar-nos, a paralitzar el caràcter calculador amb què normalment disposem cadascú del seu temps. Sense arribar a la puresa nihilista, és un temps que s’esgota al present, a l’instant.

Així doncs, i agafant la idea de joc, i l’espectador com a co- jugador, la festa rebutja tot aïllament d’uns cap als altres. La festa és comunitat, allunyant-nos de la individualitat del temps lineal. Si el treball separa, la celebració és l’aglutinant que reuneix i congrega, creant una copertinença on es produeix una comunitat festiva en un altre temps.
La creació d’aquesta bombolla espai-temporal, esdevindria
doncs, el punt de congregació que genera un nou espai-temps,
sense transcendència ni finalitat. Trencant, com feien també elspetits futuristes, la barrera entre obra i espectador, fonent-se en
una totalitat. Adéu objecte-subjecte. És temporalitat intransitiva, immanent i concreta. Llindar atmosfèric.
Intentem no instaurar un pensament que remeti a un més enllà per completar-ne el sentit. És per se. És la pausa, el descans, el trampolíper saltar i continuar o tornar a començar. És la reflexió per entendrel’experiència, alterar-ne les coordenades i no reproduir la realitat,sinó trobar la capacitat per redefinir les sensibilitats que conformenel viscut. Aquestes sensibilitats actualment saturades.

La Festa com a alliberació immersiva tres-cents-seixanta.El camí fins a aquesta, com a vivència, com a convivència.

Aixequem les copes de cava i brindem, perquè s’acabarà quan s’hagi d’acabar i, a fora, la guerra continua.” – Marc Salicrú 2019

• ÍNDEX:

(INTRODUCCIÓ A LA CONSCIÈNCIA DE L’EXPERIÈNCIA, DE LA PRESÈNCIA A L’ESPAI-TEMPS DE LA FESTA)

(FUGAÇ. SATURN DEVORANT KAIRÓS FILL GERMÀ DE KHRÓNOS)

(MARC(s))

(MARC(s) DE LATÈNCIA TEMPORAL)

(MARC(s) DE LATÈNCIA DE L’INÚTIL)

(L’ESPAI-TEMPS DE LA FESTA)

(SUBRATLLANT EL CAOS DEL REAL PROVINENT DE L’ESPAI- TEMPS DE LA FESTA)

(L’ENGLOBACIÓ DE LA BOMBOLLA AL MARC(s) DE BASE DEL RITUAL)

(EL DOL COMÚ. ESPAI BUIT D’UNA PISCINA SENSE AIGUA I L’ÚS D’AQUESTA)

(L’EFECTE HIVERNACLE A L’ESPAI-TEMPS DE POOL (NO WATER))

(DE LA LATÈNCIA A LA PRESÈNCIA AUTÒNOMA FESTIVA TOTAL I NECESSÀRIA)

(LA LATÈNCIA ENDO-ESFÈRICA D’ESCENOGRAFIA ATMOSFÈRICA I BOMBOLLA DE COLOR DENSA I BOIROSA EN ALTRES CONTEXTOS AMB MATEIXES ÀNIMES)

(CONCLUSIONS EMANCIPADES I MANIFEST D’ÚLTIMES VOLUNTATS)

APÈNDIX I. (PLANIMETRIES DESBORDADES )

APÈNDIX II. (NATACIÓ SINCRONITZADA. LA FITXA )

BIBLIOGRAFIA