This Is real Love, és el quart espectacle del Col·lectiu VVAA. Estrenat a la Sala Beckett a inicis del 2019, fa una segona temporada al Teatre Lliure de Gràcia a finals del 2019 i forma part del festival MeetYou de Valladolid 2020.
Guanya el Premi de la Crítica 2019 a millor espectacle de Noves Tendències.
This is Real Love. This is, de veritat. Feelings matter. I és així, els sentiments importen. Sobretot per guanyar diners. I com que nosaltres volem guanyar diners, haurem de construir un imperi. Una power couple. El contenidor de les dues grans ficcions: la parella monògama (MATRImoni) i l’empresa (PATRImoni). La parella de l’Elena i el Max, una bonica parella heterosexual i totalment convencional, es posarà en risc per aconseguir l’èxit. Beyoncé i Jay Z, Kim Kardashian i Kanye West, Los Javis, Isa Campo i Isaki Lacuesta i Marina Abramović i Ulay.
Ceci est un amour réel.” – VVAA Col·lectiu
“Benvingudes i Benvinguts a l’espai d’exhibició íntima, camí de 1 cel i 0 infern, on el poder, la influència i la morbositat es concentren en l’esterilitat del parterre i les parets de la sala.
El Triangle de les Bermudes serà el recinte públic d’aquesta celebració on construir una eternitat d’amor feliçment tòxic i amb infinitat d’erupcions d’hidrat de metà que disminuint la densitat de l’aigua fa enfonsar tot allò aparentment sòlid, estable i que instagram ens mostra, ai, emocionat, ai, ens mostra, una serralada d’horitzons invisibles.
EspectadorXXXs i visitants, escèptiques i entregats, es mantenen a peu dret a l’espai, lliurement, pels racons, observant, generant divisions i posicionaments, com espectadorXs a pit descobert defensant l’indefensable i emmirallant-se en aquest poder dantesc, diví i immortalment compartit per 4G i fibra òptica.
Piràmide atmosfèrica i triangle idealitzat, construïda com petits esclaus egipcis, lligats pels peücs, que avancen a ritme de càntics trappeton i proclames electro-sexy-polítiques, amb puny i led-de-mòbil alçat, per a ser escollits i pujar al podi VIP. Mentrestant plouen bitllets i es crea un huracà al centre de l’escenari que els reparteix entre les assistents deixant a la parella al cim de la piràmide, sense res, sense previ avís, guiant el trajecte abans del previsible naufragi*. Adéu vaixell, adéu vida. Forat negre que xucla.
*0 és naufragi en el trajecte pictòric i cíclic però aparentment el·líptic d’una brillant claror en la seva conversió fins a 1 dins l’eterna foscor.
1 és Cel il·lustrat, ardent, 1 és Purgatori d’ànima còmplice.
0 és Inferno poruc, 0 és sensiblement comú.
I ja ningú mai més serà 1.” – Marc Salicrú 2019
FITXA ARTÍSTICA
un espectacle de Clara Aguilar, Sofia Gallarate, Max Grosse Majench, Elena Martín, Marc Salicrú i Anna Serrano.
concepte escènic, escenografia i il·luminació. Marc Salicrú
vestuari CLAN i Noemí Galí
música i espai sonor Clara Aguilar
audiovisuals Rita Molina
vídeoclips Laura Weissmahr, digo studio (Laura Subirats & Arnau Coll) i Clàudia Costafreda /
assessor de dramatúrgia Jordi Oriol
assessora de moviment Alba Sáez
ajudanta de direcció i de creació Clara Mata
ajudant d’escenografia Sergi Cerdán
producció executiva Eduard Autonell
marxandatge Sofia Gallarate i Alessia Arcuri (SAGA)
distribució Àngels Queralt
i els equips del Teatre Lliure
producció VVAA Col·lectiu
amb el suport de la Sala Beckett i La Brutal
amb la col·laboració especial d’Iñaki Lacuesta i Isa Campo
agraïments Pol Mas de Xaxàs, Roman Daniel Esteba (MANS O), El Pumarejo, Lastor Media, Berta Aracil, Marina Herlop, Rainy Picnic, Ventura L. Kalász, Maria Jou i a totxs lxs nostrxs ex-parelles, ex-ligues i altres formats afectius