Marc Salicru,

Segon espectacle del Col·lectiu VVAA, estrenat a La Seca-Espai Brossa el Novembre del 2016 i posteriorment al Teatro Español de Madrid l’any 2017 dins el Festival .ZIP.
Guanyen el Premi BBVA de Teatre 2018 amb el qual fan una gira que acaba al Festival Temporada Alta 2018.
Nominat als Premis Butaca Millor espectacle de Noves Tendències 2017 

“Wohnwagen” significa roulotte en alemany. És una paraula composta a partir de “wohnen”, viure, i “wagen”, que pot voler dir vehicle però també atrevir-se.
WOHNWAGEN parla de l’amor. De les comoditats i les dificultats de l’amor romàntic al segle XXI. Del compromís i de nosaltres.

“BZZZ- BZZZZ-BBBZZZZZA multitudinaris aquí i allà com mosquits morts a base de color blau, dirigint el paradigma purament estètic que acompanyaria la suposada orquestra barroca a l’estil de la cort de Weimar quedant retratats a la cúpula principal de Der Wohnwagen com Johann Sebastian: així és, missenyor, com l’enemic ha traspassat l’intraspassable.
Constituït com tot el que ens proposem, obrim un camí subterrani similar al que gemegaven, tot cercant Atlantis, aquella colla d’il·luminats per la mort elèctrica de tot l’ecosistema insecticídic imaginable. L’ultraviolat de l’espectre amb llum blava, agosarada, camina traient cap entre muntanyes de polseguera que hores abans aixecaven tota la camionada de rodes i rodetes derrapant pel descampat, fent volar aquella pols vergonyosa que tres dies després, buscant buscant, amb el dit ben al fons de la nafra, tot buscant buscant, apareixia un punt de llum forta i brillant que ens abstreia.
Fastigós i depriment és aquest món en el que ens trobem, camí del cel i l’infern, com deia el petit Abraxas, per explicar-nos, que per favor, per damunt de tot, volem AMOR, com a onomatopeia també, per poder cridar ben fort, que mentre roseguem l’últim trosset de paper de vàter que ens ha deixat el porc de la gasolinera del costat, estem aquí per deixar-nos de sentir i mentir.
De dir que sí perquè Sí.
I continuen els mosquits i hi ha gent a fora. S’escolta el cruixit de les llaunes demanant amb fervor que sortim, que ens volen aclamar a la vida eterna. I en el camí tot és fosc i tot s’entreveu, ens deixem guiar a base d’aurores psicotròpiques que coincideixen, com tot també, amb l’horari de funció i l’estat d’ànim de cada espectador.
Perquè així veiem el que no podem veure a través de mitjans en els que no creiem. Perquè així, estimats, sensibles i humils vividors, Wohnwagen hauria d’esdevenir l’experiència sensual evolucionada de les seguides visites al Temple del foc i del contacte frenètic amb el nostre compromís irracional que sentim en dir-nos que estimem, amb estupidesa, això que estem fent.
BZZZ BANG BAM i ja molt lluny d’aquí…. aquí… í…í.” – Marc Salicrú 2016

Fitxa Artística

Text Rémi Pràdere

Dramatúrgia Gerard Vidal Barrena, Anna Serrano, Max Grosse Majench i Marc Salicrú

Direcció Max Grosse Majench i Anna Serrano

Concepte, Espai escènic i il·luminació Marc Salicrú

Vestuari Chloe Campbell

Audiovisuals i promoció Adrià Botella, Gerard Vidal Barrena i Zak Ramis

Músic Jonathan Hamann, Juan Luis Batalla, Lucía Fumero, Gerard Vidal Barrena, Pau Balaguer, Rémi Pradère

Intèrprets Kira Anzizu, Guillem Barbosa, Max Grosse Majench, Elena Martín, Laura Weissmahr i Oriol Puig

Traducció Max Grosse Majench

Ajudantia de direcció Carla Celda

Ajudant de vestuari Laia Manzanares

Producció Carla Celda, Jan Matheu

Fotografía Adrià Botella i Itsaso Arizkuren

Coordinació La Brutal Mireia Farrarons

Agraïments Jaume Madaula, Marc Guanyabens, Ssoí Ramon, Eudald Valdivieso, Marta Cruañas, Martí Pavia, Vera Moles, Pol Rebaque, P14, El Pumarejo

Amb el suport de la Nau Bostik

Amb la col·laboració de La Brutal